dissabte, 24 d’octubre del 2009

Música per a un rodolí

Aquí teniu una cançó que he fet sobre el rodolí popular català:
"Maig ventós i Juny calent. Fa bon vi i millor ferment".

cliqueu sobre la imatge



dimarts, 20 d’octubre del 2009

La sardana de l'avellana per clarinets, saxo alt, viola i contrabaix

Primer vés al reproductor de la pàgina i para'l. Després clica la icona i sentiràs un arranjament que he fet de la cançó "la sardana de l'avellana"

La sardana de l'avellana

cliqueu la imatge


I ara escolteu 2 clarinets
Primer tanqueu el reproductor principal de la pàgina.

Virolet Sant Pere. Cançó tradicional catalana

Aquí teniu una cançó tradicional catalana.
Cliqueu sobre la partitura


Tanqueu el reproductor principal de la pàgina i cliqueu la icona següent:

dijous, 8 d’octubre del 2009

Cantar "a capella"

La música a cappella és un estil de música vocal o cant sense acompanyament instrumental, tant referit a una persona sola com a un a interpretació col·lectiva. A cappella és una expressió italiana per a designar com a la capella; això es refereix al fet que a les esglésies cristianes s'hi cantava sense acompanyament instrumental durant els primers segles d'existència. Aquest estil musical es caracteriza por utilizar només la veu dels cantants per generar els sons de la melodia i l'armonia.

La música "a capella" a guanyat poupularitat a partir dels anys vuitanta degut a interprets de Jazz com Bobby McFerrin o grups com the Swingle Singers

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Cançó del Rossinyol

Clica sobre la imatge

Aquesta cançó té una història que ve del Tractat dels Pirineus. Catalunya es va partir en dues parts. El Rosseló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i la meitat de laCerdanya passen a França, la resta passa a Espanya. La història es preocupa poc dels pobles que divideix i encara menys dels amors que separa. La noia ha quedat en el costat espanyol i el seu enamorat es troba a França. Tots els somnis de la noia i totes les seves esperances, s'envolten amb el rossinyol, per a qui no existeixen pas les fronteres:"Rossinyol que vas aFrança..."

dijous, 1 d’octubre del 2009

La música de Jazz

El jazz es caracteritza per la interpretació no literal de les partitures. La improvització és la base de la interpretació del jazz. Improvitzar significa qu l'inteèrpret recrea lliurement el tema en cada execució sobre una determinada estructura harmònica. La melodia funciona com a tema principal i dóna la idea d'una possible interpretació. Hi ha una subordinació de la melodia a a la llibertat creativa de l'interpret.


La improvització diferencia el jazz d'altres estils musicals de tradició musical occidental, com són la música clàssica europea. En aquest sentit, el jazz recupera la improvització com passa en tradicions musicals no europees, especialment en ritmes africans, amb predomini de l'ús de síncopes i de determinades formacions iorquestreals. Normalment aquestes formacions són trios, quartets,quitets o sextets, o per altra banda latin bands.